La naturalesa de la llum

L’estudi de la naturalesa de la llum és una empresa que ha preocupat als homes de ciència des de l’antiguitat. A causa de no haver-se establert mai una teoria que expliqui la totalitat dels fenòmens que aquesta presenta, ha esdevingut al llarg dels anys en una qüestió “discutida”. 

L’emissió de llum és una propietat característica de tot cos que supera els 500ºc. Això explica perquè hi ha cossos que brillen al escalfar-se, si més no, la raó per la qual una bombeta emet llum es troba en la temperatura del filament de tungstè que presenta en l’interior, la qual supera els 3.000ºc. 

És conegut que la llum que impregna el nostre planeta prové majoritàriament de la mateixa font lumínica; el sol. Els fotons d’aquesta “llum natural” són els que reboten en els cossos i els mateixos que, un cop s’introdueixen en el nostre ull, pressionen la retina i produeixen la sensació fisiològica de la visió. 

Ja hem vist a través de la dualitat ona-partícula que la llum es comporta de dues maneres diferents a la vegada, és a dir, sent corpuscle (partícula) i ona al mateix temps. Per tant, si volguéssim desglossar aquesta “anomalia” física en altres teories parcials en trobaríem dues; la ondulatòria i la corpuscular, que en realitat són tres, si tornem a considerar la dualitat ona-partícula.

Un esquema sobre la naturalesa de la llum segons tres aspectes diferents seria